Articles
  • TDAH
  • Entrevista a Sonia Padovan
  • Carta d'un fill a tots els pares del món
  • Reorganització Neurofuncional - segons Beatriz PADOVAN
  • Audio-psico-fonologia – Tècnica Tomatis
  • Enllaços d'interès
  • Tomatis New
  • Instituto de Neuropsicología y Psicopedagogía Aplicadas
  • Método Padovan
  • Neival - Neurointegració
  • Logopèdia Creixent
  •  
    Audio-psico-fonologia – Tècnica Tomatis

    El Dr. Alfred A. Tomatis  era fill d’un cantant d’òpera, finalitzà els seus estudis de medecina i s’especialitzà en Otorinolaringologia (ORL), va treballar molts anys a París, sobretot en foniatria.   Aviat companys cantants del seu pare van començar a anar ala seva consulta i va adonar-se de la relació entre l’audició i la fonació.

    Aquestes descobertes sobre la funcionalitat de l’oïda el van dur a la possibilitat de reeducar la forma d’escoltar, millorar l’aprenentatge i les habilitats de llenguatge, comunicació, creativitat i comportament social i en va dir audio-psico-fonologia o pedagogia de l’escolta.

    El camp d’aplicació és molt ampli doncs abraça des de nens amb problemes d’aprenentatge, fins a músics amb dificultats d’afinació, passant per persones que els costa comunicar-se, etc.  Depèn també del camp de treball del terapeuta que estigui utilitzant el mètode.

    Entre 1957 i 1960 el Dr. Tomatis va desenvolupar una complexa teoria que es centra al voltant de les diferents funcions de l’oïda i la seva connexió amb la veu, es va reconèixer a l’Acadèmia de les Ciències de França com l’Efecte Tomatis:

    1-     La veu només reprodueix allò que l’oïda és capaç de percebre.

    2-     Si es modifica l’audició, la veu queda immediatament i inconscient modificada.

    3-     Es possible transformar la fonació amb una estimulació auditiva mantinguda durant un cert temps.

    L’Oïda

    Quan pensem en les nostres oïdes, normalment ho enfoquem en el sentir, que és la funció més evident.  Però n’hi ha més que són tan importants com aquesta i s’han de tenir en compte.  Una d’aquestes funcions principals, és la vestibular.  El vestíbul, que forma part de l’oïda interna, controla el balanceig, coordinació, verticalitat, to muscular dels muscles del nostre cos i d’aquí anem adquirint la nostre imatge corporal, nosaltres en relació amb l’espai, és una connexió important per a tota la informació sensorial que el cos envia al cervell.

    Una altra part de l’oïda interna  és la cóclea.  La seva funció és la d’analitzar els sons.  El vestíbul i la cóclea estan enllaçats i actuen com una unió entre el SN i el cervell per a tota la informació sensorial: tacte, visió i escolta, s´´on interpretats per l’oïda interna.

    Funció d’energia

    L’oïda es pot comparar amb una dinamo que transforma els estímuls que rep en energia  neurològica per alimentar el cervell.

    Els sons de freqüències agudes com les músiques de Mozart, Bethoven, Bach,…donen més energia al  cervell que no pas les greus que tendeixen a esgotar-nos doncs estimulen el moviment del cos (rock, rap,…).

    Quan el nostre cervell està bé energèticament parlant, nosaltres podem organitzar, memoritzar, aprendre i treballar sense gaire esforç.

    Funció d’escolta

    Escoltar, no sentir, és la funció primària de l’oïda.  Sentir és un procés passiu, involuntari.  Escoltar és un acte voluntari i actiu on la persona ha de posar tota la seva atenció.  Per tant podem tenir una magnifica oïda i no escoltar.

    Escoltar és tant l’habilitat de captar la informació, com la de filtrar el que no ens interessa, i saber organitzar i jerarquitzar la informació en lloc de sentir-nos aclaparats per ella.  Quan aquest procés ha sofert distorsions els problemes d’escolta comencen a sorgir portant-nos dificultats en la comunicació amb l’entorn, tant a nivell social com d’aprenentatges.

    SENTIR     -                 PASSIU    -        INVOLUNTARI

    ESCOLTAR -               ACTIU      -        VOLUNTARI

    Lateralitat auditiva

    Tots tenim una oïda dominant, igual que tenim una mà, un peu, un ull dominant.  Alguns tenen la lateralitat auditiva a la dreta i d’altres a l’esquerra.  L’avantatge de tenir l’oïda dreta dominant és que aquesta processa la informació auditiva més ràpidament que no pas l’esquerra, per tant les persones dretanes d’oïda capten millor els paràmetres de veu i parla: intensitat, freqüència, timbre, ritme i fluïdesa al parlar.

    En vermell centre de la parla.

    A vegades hi pot haver una lateralitat auditiva que es va alternant, ara dreta ara esquerra i això ho complica tot encara més.  Per exemple: la paraula Margarida,  la 1ª i 3ª síl·laba ho escoltes per la dreta i la 2ª i la 4ª per l’esquerra podria donar paraules noves sense cap sentit “marrigada” , “gamardari” , donant pas a una escriptura amb inversions del tot lògica en aquests casos.

    Quan comença l’escolta

    L’oïda és el primer òrgan en ser totalment funcional quan el fetus té quatre mesos i mig de gestació.  La veu de la mare és un nutrient emocional i prepara al bebè per adquirir el llenguatge després de néixer.  L’escolta s’inicia a l’úter.

    Terapèuticament s’utilitza la veu de la mare per crear o restaurar el vincle entre mare i fill, sense que això la responsabilitzi de les dificultats del seu fill.  La veu seria com un extraordinari vehicle per despertar en l’infant el desig de relacionar-se amb el seu entorn des d’una perspectiva nova i més creativa per part seva.

    Una hipersensibilitat auditiva ens mostra una immaduresa neurosensorial que pot ser tan greu com una sordesa.  La incapacitat de filtrar o no escolar un so superflu, ens mostra una capacitat auditiva poc desenvolupada que pot tenir efectes negatius en l’aprenentatge, comunicació i comportament.

    Identificació d’un problema d’escolta

    Alguns dels símptomes:

    1. Quan a llenguatge receptiu:
      • Distracció, inquietud, atenció i concentració deficients en situacions d’aprenentatges i comunicació.
      • Necessitat que es repeteixin les instruccions o mala interpretació del que es diu.
      • Dificultat per seguir o participar en converses.
    1. Quan a llenguatge expressiu.
      • Llenguatge lent, mal articular i vacil.lant.
      • Veu mal modulada, problema de timbre, to, fluïdesa, poca capacitat de mantenir l’atenció dels que escolten.
      • Mala estructuració d’enunciats, baixa comprensió lectora, vocabulari baix, mala ortografia, inversió i confusió de lletres.
    1. Quan a imatge corporal :
      • Equilibri i coordinació deficients.
      • Maldestre en els moviments corporals.
      • Mala postura (tensa, rígida, poca tonicitat).
      • Dificultat per organitzar i planificar.
      • Poc sentit de l’espai i el temps.
    1. Quan a actitud i motivació:
      • Actitud d’indiferència o negativa cap a la comunicació i aprenentatge.
      • Tendència a aïllar-se i a evitar el contacte social.
      • Falta d’interès a la feina o l’escola.
      • Falta de confiança en un mateix.

    Avaluació i programa d’estimulació auditiva

    A cada persona se li fa una avaluació inicial, aquesta serveix per saber si realment aquella persona necessita seguir el programa d’estimulació de l’escolta.  Si són nens o adolescents es demana la total col·laboració dels pares.

    Es fa el test d’escolta Tomatis, la història personal i d’altres proves complementàries.

    L’objectiu principal del programa és millorar les possibilitats d’escolta i el desig de comunicació de cadascú amb tot el que comporta de millora en la relació amb un mateix i el seu entorn.

    A través de l’estimulació sonora mitjançant un aparell anomenat oïda electrònica, que està dissenyat per exercitar la funció d’escoltar.  La durada i aplicació del programa depèn de cada cas, els seus interessos i la pròpia evolució.

    Pot haver-hi diferents fases unes de passives on es pot escoltar la veu materna (convenientment tractada), música (Mozart, Gregorià,…) i d’altres actives on la persona utilitza la seva pròpia veu per ajudar-se en el procés de reeducació i auto-escolta.  Aquestes fases també es poden barrejar.

    Qui se’n pot beneficiar

      • Les dones embarassades com a preparació al fet de la maternitat, on els beneficis repercutiran tant a la mare com en el fill.  L’estat psicològic de la mare actua sobre el fetus, els estats d’ansietat, d’angoixa, estrès…poden comportar dificultats posteriors en el desenvolupament del món afectiu o del llenguatge.
      • A tota persona, nen o adult que tingui algunes de les dificultats anteriorment anomenades.
      • Per integrar una llengua estrangera no és suficient el seu aprenentatge, sinó que cal una “immersió en l’univers sonor del conjunt ètnic on un desitja comunicar-se”.  Cal poder escoltar-la i reproduir-la, per això l’oïda electrònica adapta la zona de freqüència específica de la llengua que volem aprendre.
      • Als estudiants de música amb problemes d’afinació, timbre, ritme, dictats de música.

    Bibliografia en castellà del Professor A.A. Tomatis.

    - Educación y dislexia.                           Editorial CEPE núm. 27

    -  El oido y el lenguaje.                           Editorial Hogar del libro (1990)

    -  El fracaso escolar                                Editorial Biblaria

    -  Nueve meses en el paraiso                 Editorial Biblaria

     
    C/ Esteve Barangé, 24 Baixos 1ª 08440 Cardedeu T.93 844 44 54 info@cap-i-cua.com
    2017© Cap-i-cua Logopèdia