El mètode Padovan de reorganització neurofuncional (rnf)

Cap a una logopèdia integrativa

Teresa Feliu Bas, col. 08-2083

El Mètode Padovan de RNF és una aproximació terapèutica que consisteix a recapitular les fases del neurodesenvolupament per tal d’habilitar o rehabilitar el sistema nerviós.

Qualsevol infant, durant el desenvolupament, passa per unes fases anomenades etapes neuroevolutives, a través de les quals va madurant i organitzant el seu sistema nerviós (SN). Aquestes fases són el recorregut de l’ésser humà independentment del lloc i la cultura a què pertany. Cada una és el resultat de les seves precedents, i alhora el requisit i l’eina per arribar al pròxim graó de desenvolupament, d’integració i d’organització del SN.

Aquestes fases es desenvolupen a molts nivells: en l’adquisició del caminar (tot el procés implicat en el bon caminar), de la motricitat fina, del parlar (parla, llenguatge, veu i comunicació) i en l’elaboració del pensament, l’organització del psiquisme, etc. Les etapes neuroevolutives ens mostren externament com s’ha organitzat internament el SN humà. L’evolució és molt lenta si la comparem amb la d’altres animals, per arribar al final a un resultat d’una gran complexitat. Per exemple, en la fase d’adquisició del caminar, una criatura, en un començament, gira sobre el seu cos, s’arrossega amb un patró primitiu, de seguida en fa un de més elaborat i eficaç, després gateja i no tarda gaire a caminar. Aquest primer caminar és homolateral, i posteriorment, al voltant dels tres anys, si tot ha anat bé, ja camina amb el patró adult, creuant els membres superiors en relació amb els inferiors.

En una teràpia normal de RNF-Padovan es recapitulen els moviments neuroevolutius del cos des del bressol fins a l’adquisició de la verticalitat amb la riquesa i llibertat necessàries de cada part del cos, els moviments neuroevolutius de les mans, dels ulls, d’organització muscular complexa, i finalment els moviments neuroevolutius orals, que porten fins al domini de la muscula- tura de la parla. Per tant, utilitzarem els mateixos camins que habiliten el SN per rehabilitar-lo o habilitar-lo (quan per si sol hi ha dificultat en aquest procés d’habilitació) segons els casos.

Aquests moviments els acompanyem sempre de poemes que recitem amb la intenció de donar una qualitat al ritme i la coor- dinació dels moviments, aspecte importantíssim en la integració del SN com un TOT, ja que sabem que el seu llenguatge fona- mental és de freqüències, sincronitzacions i coherència. A més a més d’això, els poemes serveixen de model de llenguatge clar i estructurat, per tal d’imprimir un bon model de llenguatge al cervell, i com a suport i estímul a les associacions mentals, que són la base de l’organització del pensament i la imaginació i el que això comporta quant a flexibilitat en tots els camps.

La tècnica es pot utilitzar en molts casos sense la col·laboració del pacient. Es du a terme, una part bàsica del programa, i els seus estímuls continuen sent efectius. Sempre hem de respectar el punt on es troba la persona.

Si tot va bé, ni ens fixem en els actes quotidians, ja que la majoria els tenim automatitzats, i a més a més el nostre cap està immers en tot de pensaments en una inacabable pel·lícula interior. Tot funciona gràcies a aquesta xarxa de comunicació complexa que és el SN, però quan per qualsevol causa deixa de funcionar de forma “coherent”, salten les alarmes i apareixen els símptomes, que no deixen de ser només les fulles de l’arbre. Aquestes persones tan observadores del desenvolupament humà (R. Steiner, T. Fay, B. Padovan i d’altres) ja havien intuït que hem d’intentar arribar a organitzar les bases-arrels per donar l’oportunitat al sistema nerviós de trobar o retrobar els camins més eficaços, ràpids i econòmics per al nostre dia a dia.

Avui se sap que la plasticitat neuronal necessita REPETICIÓ, RITME i REGULARITAT. Padovan hi afegeix RECAPITULACIÓ en els casos en què tenim una tasca terapèutica a fer. Encara que, com diu Sònia Padovan, “tots som pseudo-normals compensats”.

En QUÈ ES fOnAMEnTA LA rnf-PADOVAn

1 – En les observacions del filòsof Rudolf Steiner (1861-1925), fundador de l’antroposofia, de la qual es troben aplicacions pràctiques en la pedagogia (escoles Waldorf), les ciències socials, la medicina, la farmacologia, l’agricultura i el desen- volupament personal.

 Sobretot va basar-se en un treball sobre pedagogia i en un apartat on parlava d’estar realment atents a la riquesa de les interdependències entre els processos de CAMINAR- PARLAR-PENSAR.

2 – En el treball de Temple Fay (1895-1963), neuròleg i neuro- cirurgià americà que junt amb un equip multidisciplinari van observar el desenvolupament motriu de nens i nenes de tot el món. Va veure que tots els infants seguien un “patró” comú que es repetia, i a més a més, que els que tenien lesions cerebrals no podien dur a terme aquest patró de desenvolupament.

La seva observació el va dur a dir que l’ontogènesi (desenvo- lupament de cada individu) porta a dins alguns aspectes de la filogènesi (evolució de les espècies). Aquest procés, que porta de la posició horitzontal a la vertical, el va anomenar ORGA- NITZACIÓ NEUROLÒGICA.

El seu alumne Edwuard Le Win en va fer aquesta definició:

“L’organització neurològica és el procés a través del qual l’organisme, subjecte a forces mediambientals, aconse- gueix el potencial inherent al seu codi genètic”.

3 – En l’observació de la pròpia NATURALESA, que ens mostra sovint el camí a fer, però com que no duem les ulleres ade- quades per veure’l, sovint ens quedem en la simptomatologia i prou. La natura és simple i complexa alhora, i només hi ha certes persones que poden fer un ús convenient d’aquestes ulleres, i trobar-les és una bona tasca personal i professional.

4 – En el treball de recopilació, observació i desenvolupament de Beatriz Padovan (1927), pedagoga i logopeda brasilera, que després d’ensopegar amb casos difícils com a mestra d’una escola Waldorf, va saber posar-se les ulleres d’observar i després d’uns anys de recerca i provatures va confegir el seu mètode de treball.

La seva filla, Sonia Padovan, metgessa especialitzada en neuropsicologia i psicoteràpia, ha posat l’explicació a tota la profunditat neurològica d’aquests exercicis.

L’estada de B. Padovan a la Facultat d’Odontologia de Sao Paulo com a professora i alumna durant set anys, la va fer aprofundir en totes les funcions reflexovegetatives orals (respiració, succió, masticació i deglució), conegudes com a funcions pre-lingüístiques, o sigui, que preparen la neuromuscu- latura per fer possible l’articulació dels fonemes i de les paraules.

El fet de treballar amb ortodontistes i veure les recidives que apareixien en els seus tractaments, va fer que s’adonés que aquí també hi havia la possibilitat de treballar la neuromusculatura responsable de les funcions de respirar, succionar, mastegar i deglutir, i en va dir Mioteràpia Funcional Integrada (1970). Després, però, va veure que no podia treballar per parcel·les i ho va ajuntar tot: cos, mans, ulls i funcions orals, per dir-ne Mètode Padovan de Reorganització Neurofuncional.

COM ES TREBALLA

Com hem dit, seguim la seqüència neuroevolutiva de l’ésser humà que té una direcció i una organització temporals, que

En una teràpia normal de RNF-Padovan es recapitulen els moviments neuroevolutius del cos des del bressol fins a l’adquisició de la verticalitat amb la riquesa i llibertat necessàries de cada part del cos, els moviments neuroevolutius de

les mans, dels ulls, d’organització muscular complexa, i finalment els moviments neuroevolutius orals, que porten fins al domini de la musculatura de la parla.

La succió en la lactància materna prepara la neuro-musculatura oral per a facilitar les funcions prelingüístiques.

El terra és el millor camp d’entrenament pel desenvolupament neuro-motor d’un infant.

 Segueix un ordre preestablert genèticament. Això és el que procurem reimprimir de forma consistent i organitzada en el SN, com un tot. Els camins desviats sovint estan mal constru- ïts, funcionen d’una forma poc econòmica i lenta per al SN, per tant, tornen les maniobres mentals menys ràpides, menys eficaces, les connexions amb més interferències negatives i les representacions mentals menys nítides. A més a més d’això, quan treballem amb les funcions orals s’estimulen els parells cranials directament i les estructures del tronc encefàlic de manera eficaç, així es contribueix a millorar i restablir funcions relacionades amb aquest nivell del SN, com a respostes del SN autònom, millora del son/vigília, atenció/concentració, per exemple.

En una sessió de 45-50 minuts fem un repàs al desenvolupament motor del cos seguint una seqüència que té en compte la idea de neuroevolució, passant de forma gradual de la posició horitzontal a la vertical: els exercicis de les mans, també seguint el seu procés evolutiu des del naixement fins a la pinça d’escriu- re; els dels ulls, en què també es respecta aquest procés que va des dels moviments horitzontals fins a tots els moviments que fan més lliure la musculatura de l’ull (no és un treball optomè- tric, en cap cas podem ni volem suplantar aquest treball més específic), i els jocs populars infantils, com la corda o la pilota, que els introduïm com a moments que ens permeten ajuntar la part visomanualmotora.

Un cop acabats els exercicis corporals, manuals i oculars, tenim un bloc amb el treball de les funcions neuro-vegetatives orals (respiració, succió, masticació i deglució).

Un cop acabats els exercicis corporals, manuals i oculars, ve un bloc amb el treball de les funcions neurovegetatives orals (respiració, succió, masticació i deglució). Posteriorment, hi afegim el que necessita cada persona concretament. Si cal situar bé els fonemes, farem uns exercicis; si cal potenciar la lectoescriptura, en farem uns altres; i així amb totes i cada una de les persones, sempre depenent de la demanda per la qual ens arriba.

També és cert que a vegades, quan expliquem el nostre treball, dóna peu a suspicàcies com ara que volem fer-ho tot: “més val que us cenyiu al vostre camp”, etc. Mai no ocuparem el camp d’altres professionals, ja que no és la nostra tasca, ni en tenim els coneixements; i més aviat penso que podem ser molt complementaris. Jo aquí sempre dic el que la mateixa Beatriz Padovan respon i que per aquest motiu em va engrescar: “Mentre per la porta de la meva consulta entri una persona, jo treballaré tot el conjunt; això sí, el dia que entri una boca sola només treballaré aquella boca”.

I una altra frase que també és sempre a la cloenda dels seus cursos: “Sembla que aquest mètode és molt senzill perquè els exercicis no són complicats. És tan senzill com la naturalesa i jo penso que el que segueix el que la sàvia naturalesa ens mostra i ensenya té menys possibilitats d’equivocar-se”.

  BIBLIOGRAFIA

• AEPPLI, W. La teoria de los sentidos según R. Steiner. Cuadernos Pau de Damasc. Barcelona, 1996.

• BENIANS, J. Los años de oro. Ed. Rudol Steiner. Madrid, 1996.

• DELACATO, C.H. O diagnóstico e tratamento dos problemas de fala e leitura. Centro de Rehabilitaçao Nossa Senhora da Glória. 7a Ed. Rio

de Janeiro, 1963.

• KÖNIG, K. Los tres primeros años del niño. Andar, Hablar, Pensar. Ed. Rudolf Steiner. Madrid, 1995.

• LE WINN, E.B. Human neurological organization. Charles C. Thomas Publisher, Illinois, 1969.

• PADOVAN, B.A.E. - Conferència 1r Congrés Internacional de Fonoaudiologia de Guadalupe. Març 1976.

• PADOVAN, B.A.E. - Reorganisaçao Neurológica (Método Padovan). Temas sobre desenvolvimento. Memnon Ediçoes Científicas. LTDA, São

Paulo v.3, n17, p. 13-21.

• PADOVAN, B.A.E. – Reorganización Neurofuncional (Método Padovan) Módulo I cursos de formación (1996) Revisado 2009.

• QUIRÓS, J.B. & SCHRAGER, O.L. Lenguaje, aprendizaje y psicomotricidad. Panamericana. Buenos Aires, 1969.

• STEINER, R. Andar, Hablar y Pensar. Editora Antroposófica. Sao Paulo.

• VIGOTSKI, L.S., LURIA,A.R., LEONTIEV, A.N. Lenguaje, desarrollo y aprendizaje. Icone Ed. E Editora da Universidade Sao Paulo, 1988. • RATEY, John. El cerebro manual de instrucciones. Ramdom House Mondadori, S.L., 2002.

• FERRE, J. El desarrollo neurofuncional y sus trastornos. Ed. Lebón. Barcelona, 2002.

• MACHADO, Angelo B.M. Neuroanatomia funcional. São Paulo. Editora Atheneu, 2006.